Paisatge llegit

Viure i escriure

Paisatge llegit

Viure i escriure

12. dic., 2021

Una vegada més "Crist es va aturar a Èboli"

Quan el regim feixista italià va confinar Carlo Levi (1935) a Aliano ens va fer un favor immens, perquè els seus quadres son un testimoni ineluctable de la misèria i la indignitat amb què aquell règim i els seus antecessors havien tractat les terres meridionals del sud d’Itàlia —podríem llegir aquí el nom de qualsevol poble petit del Pallars o de les Hurdes, tant se val—.

La profunditat de la mirada de la fam en les cares dels pagesos pintats per Levi és tan ancestral com la terra mateixa. Llegint la seva novel·la Crist es va aturar a Èboli, reeditada recentment per L’Avenç, em vénen al cap aquells ulls vistos als quadres de Levi, a la pinacoteca que du el seu nom al vell llogaret d’Aliano.  Aliano és un poble perdut on encara és difícil d’arribar avui en dia, però el record de Levi hi ha perdurat, allà han volgut honrar la memòria d’aquell metge i pintor confinat a un cul de món, allà on Crist va perdre l’espardenya, allà on la fam i la resignació des pobres conviu amb l’abús i la indecència del poder, vingui d’on vingui, de Roma o dels senyors de qualsevol època, perquè el poder, caigui d’on caigui, mai no bufa a favor dels pobres.

Crist és va aturar a Èboli és una novel·la híbrida, travessada per la crònica, a estones vestida d’assaig lúcid i sempre una narració escrita amb una prosa esplèndida, d’una ironia finíssima, i que és el retrat fidel del paisatge àrid i esquerp d’Aliano, de la impressionat Matera, però també del seu paisatge humà divers i alhora aparentment unificat. Perquè la profunditat amb què Levi retrata l’interior, l’ànima d’aquells pagesos amb que va conviure durant el seu confinament, supera de molt aquella imatge que els aparia a tots sota una mateixa visió externa de cossos lents que s’arrosseguen, que caminen lenta i pesadament, sempre bruts i vestits de negre.

Si no hi heu estat a Aliano ni a Matera tindreu unes ganes importants d’anar-hi, hi trobareu un Parco letterario Carlo Levi (https://www.parcolevi.it/) que recomano moltíssim, però si ja hi heu estat, somiareu els ulls dels pagesos de Levi, us perseguiran les ànimes que encara suren entre les coves de Matera i recordareu la pols que us van deixar a les sabates les àrides terres dels barrancs d’Aliano. Però per damunt de tot, recordareu un cel netíssim, intensament blau, on els ancestres de tots els pobres del món recorden la solidaritat sempre necessària per combatre l’abús de l’autoritat.